La microscòpia (l’art de preparar i observar mostres biològiques al microscopi) ha tingut des del primer moment un espai destacat en els nostres tallers. D’entre totes les opcions que ens ofereix el microscopi, l’observació de la vida que s’amaga en una gota d’aigua representa, sens dubte, una de les primeres i millors aproximacions a la biologia per als més joves, tot un clàssic. N’hi ha prou amb una mica d’aigua de qualsevol estany o bassal, per petit que sigui, i un senzill microscopi per començar a fer descobertes sorprenents.

En aquest taller els protagonistes van ser uns petits animalons que formen una part important del plàncton d’aigües dolces: les puces d’aigua o, en termes més científics, els Cladòcers del gènere Daphnia (o Dàfnia, en català).
A pesar del seu nom comú, aquests animals no són insectes, sinó petits crustacis, és a dir, pertanyen al mateix grup d’artròpodes que els crancs i els escamarlans.

Un gran avantatge de fer activitats amb puces d’aigua és la seva mida: encara que són minúscules (al voltant d’un mil·límetre en el nostre cas) són prou grans per ser vistes amb l’ull nu, i això ens permet manipular-les fàcilment amb la pipeta. Amb un microscopi de pocs augments, o inclús amb una bona lupa, en tindrem prou per fer observacions interessants.

Però el millor de les dàfnies és el seu aspecte, amb tota una sèrie de trets morfològics fascinants, fàcilment observables al microscopi gràcies al seu exoesquelet translúcid. Així doncs, podem veure el tub digestiu, el cor bategant i els embrions (en el cas de les femelles, és clar). Al cap s’aprecien clarament les antenes, amb funció propulsora, i l’ull compost. Tot això confereix a les dàfnies un aspecte curiós i un pel còmic, podríem dir que quasi “humà” o “extraterrestre”.

Vam experimentar fins i tot fent fotografies acoblant el telèfon mòbil al microscopi, i algunes de les imatges van quedar força apanyades, com podeu veure a continuació.