Al llarg del segle XIX es van inventar una sèrie de jocs visuals, artefactes considerats com a precursors de la cinematografia, que sorprenien els observadors creant una il·lusió de moviment a partir de diversos dibuixos d’un mateix objecte en posicions lleugerament diferents. Aquesta il·lusió òptica s’ha atribuït tradicionalment al fenomen de la persistència visual o retinal, que explica que les imatges que visualitzem es mantinguin unes fraccions de segon després que hagi desaparegut l’estímul visual.

Un dels nous projectes d’aquest curs ha estat la construcció d’una d’aquestes joguines, el Zoòtrop (del grec ζωή zoe, “vida”; τρόπος tropos, “girar”), inventat per William George Horner el 1834. Per fer el nostre zoòtrop hem de construir amb cura les dues parts: un tambor circular amb petites ranures homogèniament distribuïdes i una tira d’imatges dibuixades a la part interior del tambor, just per sota de les ranures. En girar el tambor, si es mira a través d’una de les ranures s’obté la il·lusió del moviment.

Aquesta activitat, encara que aparentment senzilla, no està exempta de dificultats. Cal dibuixar de manera precisa la seqüència d’imatges que van canviant gradualment, alinear correctament els dibuixos amb les escletxes i, és clar, deixar anar la imaginació…