El color des de dins

Taller Cromatografia Extraescolars Ciència Barcelona

Heu provat mai a obtenir lila barrejant porpra (vermell) amb lapislàtzuli (blau)? Doncs jo tampoc, a la drogueria els havien acabat, però es veu que no surt lila.

Ho explica en Riccardo Falcinelli en el seu CROMORAMA (1). La porpra és un suc de mol·luscs marins (família Muricidae) i el lapislàtzuli és bàsicament pedra blava ratllada: dues substàncies tan heterogènies que no hi ha manera que es barregin entre elles.
En l’antiguitat, els materials utilitzats per colorar eren tan diversos que l’idea d’obtenir tintes diferents mitjançant mescles, senzillament, es considerava una ximpleria o, en l’Edat Mitjana, una idea diabòlica. Tant era així, que en el 1386 Hans Töllner, un tintorer de Nuremberg, va ser condemnat i expulsat de la ciutat per tenyir la llana de verd utilitzant banys de blau i de groc. Hem d’esperar un manual venecià de tintoreria del 1540 per trobar la primera descripció del procés. Amb els anys, els colorants van anar evolucionant i llavors sí que les barreges es van normalitzar. Fins a arribar als nostres dies, on tots donem per descomptat que vermell més blau ens dóna lila.

I els colors dels retoladors? Bé, també en aquest cas les tintes s’obtenen per mescles i ho vam verificar fent una cromatografia, una tècnica que permet separar tota mena de mescles en els seus components. La paraula ve del grec (χρῶμα chrōma, color; γράφω gráphō, escric) i va ser encunyada al principi del segle XX per Mijaíl Tsvet, un botànic rus que feia servir la cromatografia per separar els pigments vegetals. Avui n’existeixen de molts tipus; segur que alguns dels pares i mares fan servir la HPLC (High-Performance Liquid Chromatogaphy) diàriament a la feina.

En el nostre cas, els colors compostos es separen en els constituents perquè cada tinta en la mescla està feta per partícules de mida i pes diferents. Això fa que les velocitats dins del paper-filtre siguin també diferents i que per tant, en el mateix interval de temps, cobreixin distàncies diferents. És més fàcil entendre-ho quan es fa l’experiment. I, deixant de banda la ciència, els resultats són psicodèlics! Aquesta activitat ens va encantar.

Per aquells de vosaltres que tingueu accés a publicacions científiques (Sci-hub no el troba…) i en vulgueu saber més:

Chemical composition of felt-tip pen inks
(Germinario et al., 2018)
Anal Bioanal Chem. 2018 Jan;410(3):1079-1094
https://www.ncbi.nlm.nih.gov/pubmed/29098338

1. CROMORAMA – Com el color va canviar la nostra mirada. Riccardo Falcinelli, 2017. És nou i desafortunadament la traducció encara no està disponible.
http://www.einaudi.it/libri/libro/riccardo-falcinelli/cromorama/978880623593

 

Leave a Reply

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

You are commenting using your WordPress.com account. Log Out /  Change )

Google+ photo

You are commenting using your Google+ account. Log Out /  Change )

Twitter picture

You are commenting using your Twitter account. Log Out /  Change )

Facebook photo

You are commenting using your Facebook account. Log Out /  Change )

w

Connecting to %s

%d bloggers like this: