Magnetisme: En la sessió dedicada al magnetisme vam experimentar lliurement amb imants de diferents formes i vam construir petits enginys magnètics per conèixer una mica millor aquesta força, invisible però tan potent com per vèncer la força de gravetat. A més vam jugar amb llimadures de ferro per visualitzar les línies del camp magnètic.

Construcció d’una “harmònica” casolana: Les harmòniques són instruments de vent. En el taller vam construir una harmònica “híbrida”, de vent i de corda, per aprendre la física que està a la base de la producció de sons aguts o greus. Primer vam experimentar amb gomes elàstiques de llargada variable per tal de produir sons més aguts o més greus i després vam passar a la fase de construcció del nostre instrument casolà.

Oobleck: Els fluids no-newtonians són fluids amb viscositat variable. Un dels experiments més senzills i a la vegada més sorprenents: jugar amb un fluid no newtonià fet només amb farina de blat de moro (maizena), aigua i, si voleu, una mica de colorant alimentari. Us aconsellem la visió d’aquest vídeo amb les vostres filles per sorprendre-us amb elles!

Snap Circuits: Vam començar el nostre viatge al centre de l’electricitat utilitzant una joguina anomenada Snap Circuits, comercialitzada aquí amb el nom “Electrocefa“. És una joguina molt útil per entendre la diferència entre una bombeta tradicional (aquella amb el fil de tungstè de tota la vida) i un LED, i per començar a familiaritzar-se amb tots els elements d’un circuit senzill.

Throwies: Mitjançant la construcció de “throwies” vam aprendre com estan fets els LEDs de veritat (pota llarga = pol positiu) i com es connecten a una pila de botó perquè facin llum.
(Us recordem que les piles contaminen i que per tant un cop esgotades s’han de portar als punts de recollida pel reciclatge!)

Circuits amb cartró: Una de les activitats estrella a les extraescolars de LABCLUB: els prototips de circuits elèctrics fets amb cartró reciclat, LEDs i altres components. La combinació de creació artística amb la tecnologia fa d’aquesta activitat l’exemple perfecte del que hauria de ser l’educació STEAM.

ADN: Vam fer el model d’ADN de l’Arvind Gupta (per nosaltres una llegenda absoluta), per il·lustrar les regles d’aparellament de les bases nitrogenades. Adenina sempre amb Timina i Guanina sempre amb Citosina. Vam mirar models cel·lulars per ensenyar on s’emmagatzema la informació genètica i quins són els orgànuls principals. Els nens i nenes ens van sorprendre amb dibuixos de la cèl·lula molt i molt realistes. Creiem que és important perdre la por a les paraules que semblen difícils, per això vam fer una descomposició de les arrels que formen la paraula “desoxiribonucleic”, i a la fi de la sessió tothom podia amb el travallengua.

Origami: Fer papiroflèxia és com pensar amb les mans. Per fer plecs es requereix concentració extrema, i s’entrena la psicomotricitat fina. La nostra tècnica preferida és l’origami modular (Kusudama), que permet la construcció de formes complexes a partir de mòduls senzills. En aquestes activitats es combina la geometria (poliedres platònics com el cub i l’octaedre) amb l’art.

Ampolla de lava: Aquest experiment de separació de fases, a part de ser molt divertit, ens dóna l’oportunitat d’introduir els conceptes fonamentals d’hidrofobicitat i hidrofília i de parlar de densitat.

Cromatografia: Les tintes dels retoladors s’obtenen per mescles i ho vam verificar fent una cromatografia, una tècnica que permet separar tota mena de mescles en els seus components. La paraula ve del grec (χρῶμα chrōma, color; γράφω gráphō, escric) i va ser encunyada al principi del segle XX per Mijaíl Tsvet, un botànic rus que feia servir la cromatografia per separar els pigments vegetals. Avui n’existeixen de molts tipus; segur que alguns dels pares i mares fan servir la HPLC (High-Performance Liquid Chromatogaphy) diàriament a la feina. En el nostre cas, els colors compostos es separen en els constituents perquè cada tinta en la mescla està feta per partícules de mida i pes diferents. Això fa que les velocitats dins del paper-filtre siguin també diferents i que per tant, en el mateix interval de temps, cobreixin distàncies diferents. És més fàcil entendre-ho quan es fa l’experiment. I, deixant de banda la ciència, els resultats són psicodèlics!